Aquests dies vaig fent, estic una mica encallada. És que fa molta calor i la lampareta encara en fa mes.
A part d'això estic enfeinada amb Castells. Demà hi ha Diada i hem de donar de menjar a 160 persones. Dijous ho vaig anar a encarregar i avui ho hem recollit. Sembla que tot està controlat, al menys això perque en Josep Maria porta tot el día de l'hospital a casa dels seus pares encarregant-se de l'Esteve.
Veus, en això és una sort ser molts germans: entre sis és fa de més bon portar. L'ensurt hi és, però no és com quan jo estava sola a l'hospital amb el meu pare, els meus germans venien quan podíen però era jo la que portava tot el pes.... Bé, sap greu, però aquesta història s'ha acabat: demà farà sis mesos que es va morir el meu pare... i encara em costa!
Mica en mica.

Això és que porto a hores d'ara del Mary Wicham. M'agrada molt i l'estic fent molt a gust..

Acabo de començar el MW. Crec que com a SAL no el podré fer. És molt gran i entretingut... No cal que m'agafi l'obligació de fer-ho per cada setmana, perque segur que no ho aconsegueixo.
Jo aniré fent i l'acabaré quand l'acabi.

Ja estic al día en un SAL (aleluia), m'agrada com queda. Tenía els meus dubtes amb la senyora brodant, però haig de reconeixer que queda molt bé i ademés és molt agradable de brodar.

Bé, ja ho tinc a punt: He tenyit el llí amb té i queda molt maco. He fet servir té negre i una mica d'un té de Nadal que m'havien donat. N'he posat molt i l'he deixat més de 24 hores, uqant l'he esvandit li he afegit sal i vinagre per fixar el color (espero que funcioni i que no em trobi en que a la primera rentada se'm quedi blanca la roba un altre cop...)

Cada cop m'estic enredant més amb els SALs. N'estic fent dos, que com que pensava que eren poca cosa cap problema... Però se m'estan acumulant. Ahir vaig conseguir posar-me el día, fins divendres que ja estaré endarrerida un altre cop.
I tot això sense tindre en compte el que tinc totalment abandonat que és es Grand Marquoir d'Isabelle Vautier, que com surt cada dos mesos...
I ara vull començar el de Mary Wigham....