divendres, 16 de març de 2012

 Això és un gipó. No sé quants anys té, però uns quants segur.
Fa 10 o 12 anys un amic meu, fill d'una casa maïral del Pallars, la seva família es venien la casa, estava gairebé en runes, hi havía llocs on no hi podíes passar pel perill d'esfondrament. Bé el cas és que un día el vàrem anar a veure i ens va dir que podíem agafar el que volguessim, de fet ben poca cosa hi quedava, i vaig trobar aquest gipó, deia que devía ser de la seva avia (aquest amic ara té 77 anys). Em va fer molta gràcia i el vaig guardar. Avui mnirant-me'l he vist que estava tot cosit a mà i que el sistema de cordar és molt curiós.
També em fa molta gràcia la mida que té -és petitíssim- i la forma curva de les manigues.
La última foto és per ensenyar-vos "l'esperit sant" que tenía als vidres del menjador de casa. Una tortora va xocar l'altra día amb el vidre i va deixar la marca, de bon matí amb el sol que entra baix es veu així.
Ara ja no hi és: finalemnt he netejat els vidres.