diumenge, 6 de maig del 2012

 Ja he acabat el meu xal! Em fa molta gràcia le "blocatge", la veritat és que mentre el vas fent queda tot arronsat i no acabés de veure rés; però quand l'estires i el tenses amb les agulles i el deixes una nit així, et canvía totalment; de ser una massa informe passa a lluïr tot allò en el que t'has escarrassat.
La veritat és que em costa força de fer i que faig i desfaig molt. No ha quedat tot lo bé que hagués volgut, però mica en mica en vaig aprenent i, si una cosa m'ha ensenyat el punt de creu (absolutament abandonat) és a tenir paciència i a no tenir mandra en desfer -tot i així no n'he tingut prou i no ho he acabat de fer-.
Avui anem a fer castells a Centelles i no tenim canalla, tot estan fent la primera comunió! I jo que pensava que això ja no es feia!